venerdì 9 novembre 2018

Due briciole di pane



Doo fregoeuj de pan,
el breviàri desmentegà 
e un fiasc; voei.                                          
El Curà, finì che l’ha de disnà
l’è nda via, pien da spirit. 
Eh già, vucasiùn alcolica,
soo Eminenza. Avègh lù
sedù in cà, l’è l’orgoi
de familia e a messa la panca,
quela là inanz, l’è assicurada.  
L’è l’invidia de tuch
chi ch’inscì nel cùrtil,
di omen e di soo mié.
A mi me interessa pòc     
me stufi a sentì semper i stess ròb.
Dal Papa del prim bicér, ai comunisti
in giò là, sul fund dela butiglia.
L’è robe da grandi, pensi mi,
me disen che oramai
l’è tradisiùn. Sarà.
Senti un quei v’un,
che pian pian se moev,
po’dàs che sia il Don,
turnà ndré a ciapà il so ròb.                 
L’è invece un passeròtt,
piscinìn, saltèla sovr’al taul,    
de premura cata su un tuchél de pan
e po’via, su al cièl,
lì l’è sicur che sta bén.
U capì che in cà mia
se spreca minga gnent,
o forse, dumà i paròll
de noster Signùr. 

Camòrs 2018 

Nessun commento:

Posta un commento